L'ou com balla és una tradició barcelonina que, almenys des del 1440, distingeix la ciutat durant els dies de la festivitat de Corpus. És una pràctica que consisteix a fer ballar un ou buit sobre el raig d’aigua de brolladors i fonts de claustres, patis i jardins d’algunes institucions i d’algunes cases particulars. El doll on balla l'ou s’embolcalla amb una cistella guarnida amb flors i cireres. Aquest singular joc d'aigua és d’origen discutit i es presta a diverses interpretacions. N’hi ha una que diu que va néixer com a divertiment entre nobles i burgesos, que s’entretenien mentre esperaven la processó. També té una interpretació laica: l'exaltació de la primavera, l'esclat de la fecunditat amb el raig d’aigua; i una altra de religiosa: l'ou representa l'exaltació de l'eucaristia per damunt del calze, que seria la cistella que embolcalla el doll d’aigua.[1]
La processó festiva de Corpus. La processó, celebrada a Barcelona des del 1320, és una festa religiosa, civil i popular. Inclou una gran demostració de balls i d’elements d’imatgeria festiva que han servit de model de moltes celebracions a tot el país. El Seguici Popular de Barcelona, ampliat com indica el protocol, fa una passada per places i carrers del centre de la ciutat amb elements d’imatgeria festiva, música i danses i precedeix la processó de Corpus Christi de la catedral, amb la singular custòdia en el tron del rei Martí sota el tàlem.
